dissabte, 19 d’agost de 2017

AMB TENDRESA


Si la flama de la poesia
i el foc de l'amor es fa fred,
fereix el meu cor sense cortesia.
No deixis de la meva vida
amb la cendra dels sentiments morts,

deixa que la meva ànima flueixi amb tendresa.

dijous, 17 d’agost de 2017

EL MAR


Odio el mar,
sólo hermoso cuando gime
del barco domador bajo el pendiente
y como fantástico demonio,
de un manto negro colosal tapado,
encorvase a los vientos de la noche
ante el sublime vencedor que pasa
y a la luz de los astros, encerrada
en globos de cristales, sobre el puente
vuelve un hombre impasible la hoja a un libro.

Odio el mar
vasto y llano, igual y frío
lo cual la selva hojosa echa sus ramas
como sus brazos, a apretar al triste
que herido viene de los hombres duros
y del bien de la vida desconfía,
lo cual honrado luchador, en suelo
firme y seguro pecho, al hombre aguarda
sino en traidora arena y movediza, cual serpiente letal.

El sol también, también naturaleza
ígnea, varia, inmortal
amo la vida.

No a la próvida vida haré culpable se hallan para vivir,
y goce sumo, claro como una aurora y penetrante.

Que porque el llanto de sus ojos surge
lo imaginan más grande y más hermoso
los del gañán de amor que en brazos tiembla
yo no si hallo un infame al paso mío,
ni mi sagrado verso nimio guardo
odio el mar, que sin cólera soporta
sobre su lomo complaciente, el buque.

dimarts, 15 d’agost de 2017

MIEDO


Los rayos de sol se filtran entre las hojas,
bailan con ellas al ritmo del viento.
No cierres los ojos, deja que te deslumbre,
deja que la tierra humedezca tu espalda

No tengas miedo.
Seguiré aquí aun cuando te hayas ido.

No hay baile más sutil que el de las sombras en tu piel,
ni la mariposa se atreve a irrumpir en tu hombro.
El aire dirige nuestros cabellos al poniente,
es el fin que nos absorbe, nos atrae, nos anhela.

No tengas miedo.
Seguiré aquí aun cuando te hayas ido.
Viaje sin destino, camino sin sentido, tiempo sin tiempo...
una caricia más y sabré que ha valido la pena.




diumenge, 13 d’agost de 2017

QUEIXA

Enveja i odi
són dames que l'acompanyen,
l'inspiren i l'aguanten
en tots els seus moments.

Incapaç d'estimar
sols el desig el guia
quan parodiant l'amor
ha volgut conquistar.

L'art de la seducció
domina amb la paraula
i sense saber com es cau
en el seu parany.

Més quan la possessió
mitiga el seu afany,
en el seu cor eixut
sols hi resta un badall.

divendres, 11 d’agost de 2017

LAS HORAS DE LA VIDA.

Las horas de la vida
tenue calima imperceptible,
confunden el esplendor de las sombras
fragmentos idealizados
de imágenes reales
con el resurgir del cisma de la mente.

La marcha de la sociedad
enclaustran en el tiempo
clarificando las visiones
asimiladas pero ignoradas.

su resurgir devuelve la memoria,
perdida a conciencia,
y devuelven las pasadas borrascas.

El viento pierde su horizonte
soplando contrario a su destino.

Las lunas de las horas de la vida
se han roto en mil pedazos
en quedarse pegadas en el sueño.

La hora de la realidad
ahoga los últimos esfuerzos
de retener lo que se ha imaginado.

dimecres, 9 d’agost de 2017

COSTA BRAVA

Costa brava
la lluna serena i clara
es mira al mirall
que hi ha deixat l'alba
enamorat i rialler...

Entre les onades s'abracen
els déus de l'univers.
mil cargols de mar de nacre
els dediquen els seus concerts.

Adamantines, les aigües
de la teva costa i mar endins,
ambarines i maragdines
m'estan menjant a petons.
sempre les mateixes fragàncies
els meus sospirs i embadaliments...

Multicolor és l teva fauna;
cromatismes i espurnejos
van i vénen, pugen i baixen.

Els teus paisatges, costa brava,
són brocats i adorats
harmonitzat les teves cales.

dilluns, 7 d’agost de 2017

QUEIXA 1

Haig de sofrir l'insult
injust, cruel de menyspreu
pèrfid, cínic, intens,
de l'home que he estimat.

Constantment enganys
desfent-me els sentiments
va prodigant enganys.

Molts sentiments
trasllueixen les paraules,
les males intencions
en plasmen els seus fets.

Enveja i odi
són dames que l'acompanyen,
l'inspiren i l'aguanten
en tots els seus moments.

Incapaç d'estimar
sols el desig el guia
quan parodiant l'amor
ha volgut conquistar.

L'art de la seducció
domina amb la paraula
i sense saber com es cau
en el seu parany.

Més quan la possessió
mitiga el seu afany,
en el seu cor eixut
sols hi resta un badall.

dijous, 3 d’agost de 2017

UN POEMA PARA MORIR EN PAZ.

Muy cerca de mi ocaso, 
yo te bendigo, vida,
porque nunca me diste ni esperanza fallida,
ni trabajos injustos, ni pena inmerecida;
porque veo al final de mi rudo camino
que yo fui el arquitecto de mi propio destino;
que, si extraje la miel o la hiel de las cosas,
fue porque en ellas puse hiel o mieles sabrosas: ...

Cierto, a mis lozanías va a seguir el invierno:
¡más tú no me dijiste que mayo fuese eterno
! Hallé sin duda largas noches de mis penas;
sin duda, el único poema que me hace amar la vida ...

dilluns, 31 de juliol de 2017

FELIÇ VIURE PER TU

FELIÇ

Segueix sent feliç.
Moriré si em falten els teus petons
moriré si no tinc les teves carícies
moriré si no miro els teus bufons ulls
moriré si no abraço el teu càlid cos
moriré si no sento de la teva boca, un t'estimo.

VIURE

viuré quan estiguis al meu costat al costat de mi
viuré quan em mengi la teva boca i meta la meva llengua
viuré quan respiri del teu alè i senti el foc
Que hi ha en tu.
Viuré quan em diguis que ets meva i jo teu
viuré quan senti la seda dels teus càlids dits
acariciant tots els racons de la meva pell.
Viuré quan el meu cos nu,
sigui el teu propi cos.

PER TU

Morir i viure per tu
és la meva raó d'existir.
Moro sense la teva presència, viu amb ella;
moro sense els teus petons, viu amb ells;
moro sense les teves carícies, viu amb elles;
moro sense el teu riure, viu amb ella;
moro sense el teu amor, viu amb ell.
Morir i viure per tu,
encara que prefereixo viure per tu
i no morir per tu...

dijous, 27 de juliol de 2017

EN UN SEGON EM VA LA VIDA

En un segon et canvia el dia,
i la teva alegria.

La nit freda,
en un segon,
et robo un petó.

Et lliuro l'ànima
per tota la vida.

Com volgués beure amb tu
cada segon de la nostra vida
i així quedar-me en un segon
eternament tota la vida

Perquè aquesta vida en un sospir
se t'acaba., i tal vegada mai
pugui dir-te quant et vol
aquest segon l'ànima meva

En un segon sé va la vida
El dolç canti la teva alegria
En un sospir el cor
Et diu adéu et dono la meva vida