dimarts, 17 d’abril de 2018

DIA MUNDIAL DE LA VEU


16 ABRIL DIA MUNDIAL DE LA VEU

La veu, es aquest torrent de paraules,
darrere de les paraules, les lletres,
en les lletres els sons, i en els sons...

versos, sentiments.

I qui sóc jo?
Sóc jo aquesta veu que sona?

Sóc per ventura una mica més que aquest so
que reconec com la meva típica veu,
aquesta veu que no m'agrada, aquest to que m'espanta
o que sedueix per no sentir-me
rebutjada, aquesta falsa cantarella
que simula l'alegria...?

Però... qui ets tu, oh la meva Veu?
Mostra'm qui ets quan no ets jo!
Trenca l'armadura que t'estreny
i que et fa semblar un fil de veu!

Sona sense caricatures, sense adorns i faràndules,
sona com si en realitat anessis tu, la teva mateixa essència,
rescatada en el buit més ancestral de l'ésser...!

Sóc la mateixa que canto el meu plor, la meva por
i la meva angoixa, l'amor, la tendresa i l'alegria...
Ser jo la meva Veu que sono i ocupo el meu espai sonor...

Expressant qui sóc en realitat,
travessant amb el so
totes les meves velles emocions,
recuperant amb un cant tots els sons
perduts en el camí de la meva existència

diumenge, 15 d’abril de 2018

FUGIR


I sobre totes les tristeses
el vol abstret del trapezi:

Vaig pronunciar el teu nom més solitari
el teu nom fet d'absència,
mínim conjur de síl·labes que nomena
la falta sense límits de la teva mida,
paraula inhòspita que porta a una regió d'aire
en la qual l'equilibri és un calvari.

Conec bé aquesta vocació d'aire
aquesta opulenta misèria
aquesta esplendor de la tristesa,
aquest ultratge de les xarxes i del temps.

Conec bé el disbarat
de les paraules que nomenen les absències.

Fugir és tornar eternament

divendres, 13 d’abril de 2018

LA PRIMAVERA


És una època molt bella
amb una màgia veritable.

S'emboliquen de molts colors
hortes, jardins i camps.
S'entusiasmen els cors,
s'arraconen penes i plors,
i es deixen en el tinter.

Arbres, fullatges i flors
de gala es vesteixen,
amb vestits multicolors,
totes molt bé alçades.

Dolç aroma del camp,
que anima a qualsevol olfacte,
 i les aus ens delecten amb el seu cant.

És tota una simfonia,
un veritable concert.
Les papallones ens dediquen
els seves més variats colors.

També l'aigua que viatja
en rius, cascades i deus.
S'escolta la seva veu callada,
en alegres notes musicals.

S'anuncien belles flors
fa olor de fresca herba del camp,
són motius especials

pels quals estimo a la primavera tant.


dimecres, 11 d’abril de 2018

HE PERDIDO MI CORAZÓN



¿Dónde se encuentra mi corazón?
Lo busco y no lo encuentro.
Me desespero al pensar
que lo he perdido.
No lo he perdido.
Me ha abandonado simplemente,
sin un adiós ni un lo siento.

dilluns, 9 d’abril de 2018

AL POBLE GITANO

( DIA INTERNACIONAL DEL POBLE GITANO)


Sedentari o caminant.
Tens sempre per pàtria,
la teva família i la humanitat.
Segles de molta maledicció.

Allí on aneu responeu
amb altiu orgull gitano.
Amb els vostres ulls de carbó,
amaguen foc en el cor.

Saps compartir aventura i pa,
amb aquells que saps amb raó
que són del teu mateix clan.

Siguis sedentari o caminant,
estiguis a Romania o a Andalusia,
o en Catalunya.

Tu tens com a pàtria,
oh poble errant!,
la família i la humanitat.

dissabte, 7 d’abril de 2018

ME OLVIDE DE VIVIR...



De tanto correr contra el tiempo,
me olvide que la vida,
es tan solo un momento.

De tantos intentos que he realizado,
me olvide de buscar en lo cuotidiano.

De tantos fracasos encontrados,
me olvide de tanta lucha y entrega,
y me di cuenta que fue todo a ciegas.

De tantas cosas me doy cuenta ahora,
que ya no quiero que pasen las horas.

Hoy se que me olvide de vivir,
lamento ahora justo antes de morir.


dijous, 5 d’abril de 2018

ALMA DESPOJADA



Soy un alma descalza en estos versos,
alma descalza que angustiada y sola
va dejando sus pétalos dispersos.

Alma que puede ser una amapola,
que puede ser un lirio, una violeta,
un peñasco, una selva y una ola.

Alma que como el viento vaga inquieta
y ruge cuando está sobre los mares
y duerme dulcemente en una grieta.

Alma que adora sobre sus altares
dioses que no se bajan a cegarla;
alma que no conoce valladares.

Alma que fuera fácil dominarla.
Alma que cuando está en la primavera
con que la primavera nos envuelve.
de un suspiro, de un verso en que se ruega.
Alma que suele haber como delicia
palpar las almas, despreciar la huella.
Alma que siempre disconforme de ella.

dimecres, 21 de març de 2018

RECUERDOS



Recuerdos de ilusiones perdidas 
y de amores olvidados.
Del despertar a la vida
y de tesoros enterrados.

Como aquellas golondrinas
centinelas de los tejados
donde la hiedra empezaba a colgar.
Para las que el futuro ya era pasado.

Todo esto que evoco,
son cosas que se esfumaron
y jamás, jamás volverán.

dimarts, 13 de març de 2018

L'ALBA



M'aixeco a primera hora,
quan els estels desapareixen,
fosos per la llum.
L'horitzó desperta,
i les va apagant suaument.

Primer les més llunyanes,
fins a arribar fins a mi,
i gairebé sense adonar-me,
es tanca l'interruptor,
que les manté enceses.

En aquest moment màgic,
el cel amb tons incerts,
em recorden els teus ulls,
quan a mi em somreien.

Allí al lluny una barca
travessa les ones,
salades com a llàgrimes,
perdudes en el mar...

El fet de clarejar m'absorbeix,
mai em canso d'ell...
Entorn els meus ulls ferits,
per la llum aclaparant...
I somric a la teva nostàlgia,
en veure aparèixer el meu sol.

Agafant la bellesa ,
del dia que s'obre
al teu record adormit,
en la meva ànima, tal vegada...
Encara , enamorada..

diumenge, 11 de març de 2018

RESENTIMIENTO


Este poema que he escribo quiere vengarse.
Vengar las lagrimas que me hiciste llorar,
vengar la confianza que en tus brazos puse,
la ilusión que en tus ojos desperté.

Hoy mis versos serán la mas dulce de la venganza,
y con ellos mis amigos tambien vengaran
unidos en esta poesía de la venganza.

Que es la venganza?.
Yo no quiero vengar nada,
solo quiero que  la venganza este conmigo a mi lado,
siendo un mar del olvido.

Quiero la venganza.
Lanzar más allá del cielo
para evitar recordar.
Por tí, por él, por ella,
por otros y por mi,
Porque ella me observa,
aumentando el dolor,
la tristeza, la tortura.
Ya que su triunfo dura,
menos que un suspiro...
Y el daño quedará por el tiempo
de vida que el vengador tenga.