dijous, 25 de desembre del 2014

El meu propi Nadal


M'agradaria guarnir, aquests dies
el meu propi Nadal.
Penjar a l'arbre en comptes de garlandes
i boles de colors, els noms de tots els meus amics.
Als que tinc a prop, i els que estan lluny.
Els que veig cada dia,
i als que veig de tant en tant.
I en lloc de regals, escriure d'ells els meus records.
A tots els meus amics.
Als decidits i els indecisos.
Als dels moments alegres, i als dels tristos.
Als que sense voler vaig ferir, i als que em van ferir.
Aquells a qui conec profundament,
i aquells a qui conec tímidament.
Als que em deuen alguna cosa i als quals els dec molt.
Als amics importants, i als passatgers.
Per això els anomeno a tots,
a tots els amics que han passat per la meva vida.
Als que rebeu aquest missatge, i als que no el rebran.
Un arbre d'arrels profundes,
perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai.
Un arbre que, en florir l'any vinent,
ens porti il·lusió, salut, amor i pau.
Tant de bo que per Nadal,
ens puguem retrobar per a compartir
els millors desitjos d'esperança,
donant una mica de felicitat
a aquells que ho han perdut tot.

(Premiada en el concurs de poesia de Nadad Ateneu Alba de Cunit)


4 comentaris:

  1. M'adrada molt
    Es molt origuinal

    ResponElimina
  2. Gracies Ramón

    Va obtenir el tercer premi de poesia

    ResponElimina
  3. Podeu indicar qui n'és l'autor/a? Gràcies!

    ResponElimina
  4. Bon dia. Es meu. Tercer premi al concurs de poesia de Cunit 2015.
    Salutacions

    ResponElimina