dimecres, 21 de febrer de 2018

QUIERO AMARTE



Quiero amarte en invierno,
y si la noche es fría
esconder tus manos
entre las mías.

Quiero amarte en primavera,
cambiar rosas por besos.
Bajo sombras de azul cielo,
susurrarte mis versos.

Quiero amarte en verano,
despedir el sol en la playa.
Elegir nuestra estrella,
pasar juntos la madrugada

Quiero amarte en otoño,
entre el naranja del día,
prometer amor eterno,
y decir que eres mi vida.

dilluns, 19 de febrer de 2018

TRISTE DESPEDIDA



Este será para mí el día más triste de mi vida.
Tener que separarme de ti será el motivo de mi nostalgia,
pero hemos de decirnos adiós.
Por qué lo nuestro no debe continuar.
Con ella te llevaras la mitad de mi corazón y de mi vida.
Y le diré a los roces de mi almohada,
lo mucho que te extraño y cuanto te amo.
No lo sé y tal vez no lo sabré jamás.
Lo único que puedo asegurarte mi amor.
Será el día más triste, largo y doloroso de mi vida.

dissabte, 17 de febrer de 2018

UNA NIT QUE SOMIÏ


Una nit que somiï alguna cosa bella,
agafaré aquests somnis
amb les meves mans,
i tancant fort el puny,
te'ls portaré a la teva alcova.

Vull que aquesta cara trista,
aquest cor ferit de vida,
reculli aquests somnis.
Que vegi esperança,
que per un instant,
oblidi la seva amargor.

I que aquest instant perduri,
que estigui present
tots els dies.
I si no és així,
et promet cada nit
portar bons somnis.

dimecres, 14 de febrer de 2018

Poema dedicado al día mundial de las cardiopatias congénitas. 


Me duele el corazón.
Pobre corazón fatigado y tierno.
Te apoyas en mí, como si fuera
el último arrimo que aún conservas.
Esta arritmia que me crucifica todos los días.
Los pequeños soplos entre horas,
el insomnio típico de este mal.
La presión que ejerce una vida sin opciones.
Permíteme que recoja entre los dedos
las horas y la vida.
Pobre corazón. Corazón mío.
Eres mi corazón que late con ansiedad.
Y sólo sé mirarte.
Ahora noto como es tu corazón el que golpea
mi pecho.
Sin poder acariciarlo.
¿Será la muerte quien me libere de éstos problemas?
Y todo resulta incierto…fugaz.


dimarts, 13 de febrer de 2018

L’ALBA



El sol fa la seva sortida lentament.
Abocant la seva bellesa per tot el cel,
vessant milers de colors a l'infinit.
El seu color groc, el seu cel il·luminat.
Els seus rajos que em causen una nostàlgia
i una immensa alegria.

Els ocells preparats per a un nou dia,
cantant amb alegria.
Els arbres i les flors preparats per contemplar la bellesa,
preparats per contemplar un nou dia.

Que bell és quan el sol fa la seva sortida amb alegria,
i ens salva de la foscor infinita.
Quan el sol ens transmet el seu raig d'esperança,
la seva bellesa o el seu centelleig d'amor i tendresa.

diumenge, 11 de febrer de 2018

RECORDS GRISOS


Avui que és un dia
de records grisos,
penso en els teus llavis
en els teus petons,
les teves carícies.
I a les teves mans,
els teus riures
i en el teu plor.

Avui que és un dia
de records grisos,
penso en qui em donarà
el que tu em dones.
Si algú podrà abraçar-me
igual que ho feies.
Qui llegirà els versos
que ara escric.

Avui que és un dia
de records grisos,
si no marxarà
com tu et vas anar

divendres, 9 de febrer de 2018

VENJANÇA

Dolça venjança que recorre per les meves venes
per aquesta mirada tendra plena d'hipocresia,
ara tu me les paguessis,
el teu silenci es fa etern, juro venjar-me,
per aquest sofriment que vas causar en aquest cor,
va fregir i tendre ple d'amor,
però el teu solament ho vas alimentar d'odi i dolor,
ara amb un càstig infernal, mil dimonis somiessis,
la teva ment es bloquegés i la teva en l'esplèndid descaso moriràs,
et destrossés la vida i no et deixés lliure
fins que t'inclinis davant la meva.

Aquest jurament solament va per a tu,
aquest sofriment en la vida el sofrí.

Sentir per tu, ja que solament ets una persona
sense sentiments que solament és preocupes per tu.

Aquesta venjança aquesta plena d'odi, rancor,
menyspreu, horror, de temor,
espero que la gaudeixis així com jo la gaudeixo.

Tu ets el meu destructor
odio la teva cara d'innocència
però seràs humiliada
per la meva grandesa.

dimecres, 7 de febrer de 2018

SI EL MAR NO PLORA


Si el mar no plora vull ser mar.
Potser ell no sàpiga de problemes,
de la por no ha sentit parlar,
no coneix desamor ni penes.

Més podria aquest mar immens,
amb la seva força anar a totes.
No ser aliè al sentiment,
i són les seves llàgrimes les ones.

dilluns, 5 de febrer de 2018

UNA NIT QUE SOMIÏ


Una nit que somiï alguna cosa bella,
agafaré aquests somnis
amb les meves mans
i tancant fort el puny
te'ls portaré a la teva alcova.

Vull que aquesta cara trista,
aquest cor ferit de vida,
reculli aquests somnis.
Que vegi esperança,
que per un instant,
oblidi la seva amargor.

I que aquest instant perduri,
que estigui present
tots els dies.
I si no és així,
et promet cada nit
portar bons somnis.

dissabte, 3 de febrer de 2018

VIDA


Triste aventura
En una tarde de invierno
fría y oscura,
nació su pequeño.

Duerme en casa pobre
en una manta roída,
en ese lugar sin nombre
en ese pueblo sin vida.



No descubrió mundos
sus limites eran pequeños,
no tenía rumbos,
ni tiempo para sueños.



Joven, delgado, triste
trabajador de sus tierras.
Esfuerzo en la claridad
descanso en el sol negro,
sobrado de voluntad,
escaso de criterio.

Adulto o maduro
ya nació vendido,
tiene escrito su futuro.

Viejo pisador de arena

se acerca la huida,
parece que lo espera
desde el primer día.

Esa tierra olvidada
ya alberga el cuerpo,
de la vida solitaria
de un buen hombre muerto.