SANT JORDI

 PATRÓ SANT JORDI

Des d'antigues muralles,
on l'esperança esclata,
Sant Jordi, guerrer de llegendes,
amb honor la teva gesta s'alça.

Amb escut i espasa en mà,
guardià del cor i la paraula,
en les planes de Catalunya,
la teva llegenda es desenfila.

Roser blau com el cel,
roser vermell com la passió,
Sant Jordi, la teva flama
en la terra troba ressò.

Amb lletra i amor entrellaçats,
Sant Jordi, tu ets la raó de l'art,
la cultura floreix en aquest dia,
sota el teu esperit, somriu la vida.

Amb llibres com a companyia,
i roses que parlen de amb harmonia,
Catalunya celebra en dansa,
L'esperit noble de la teva esperança.

DIA DE LA TERRA

MORO I NO US IMPORTO

Natura morta, fràgil i feble,
agonitzant en l'últim alè,
la terra crida, "Moro," amb dolor,
i no us importa, és l'adeu final, un clam de tristesa.

Les flors, com ànimes perdudes,
moren en silenci, pètals com llàgrimes,
sota el pes d'un cel cruel i sense clemència,
el cor de la natura s'ofega en rimes amargues.

L'últim cant dels ocells s'extingeix,
en un silenci fúnebre, sense ressò,
la vida esdevé un somni que fuig,
i la mort abraça la terra amb dolor,
com un abisme obscè.

Les fulles, abans ballarines en l'aire,
ara moren amb una gràcia desesperada,
com notes tristes d'una melodia fúnebre,
la natura morta, silenci etern,
aclamada en l'ànima desfeta.

Sota la llum fosca d'un últim vespre,
el paisatge esdevé un epitafi mut,
l'agonia de la natura, un trist destí,
on el crit de moro és l'últim sospir despullat,
una elegia plena de l'ànima destrossada.

ABRIL

L'abril desplega les flors que la primavera guarda amb fervor. Abril és el teu aliat, amor, el camí de la pau que s'esvaeix en una dansa festiva, com un adéu efímer.

Ets, de nou, l'abril, amor meu, irradies des del teu ser, una convergència que restaura la plenitud en cada mirada.

El vent d'abril balla gràcil i lleuger a través de la meva finestra entreoberta, i el sol d'abril banyant amb llum daurada la petita nena que demana ser emportada.

El sol, amb els seus braços càlids i seductors, dispersa la seva llum en braços dispersos, on les flors floreixen com delicades joyes, penjades com perles en les branques més fines.

Però fins i tot el sol, estimat i adorat, com tots els qui estimem, pot portar la llum a la nostra vida, però al costat també porta la mort.

L'abril desplega les flors que la primavera guarda amb fervor. Abril és el teu aliat, amor, el camí de la pau que s'esvaeix en una dansa festiva, com un adéu efímer.

Ets, de nou, l'abril, amor meu, irradies des del teu ser, una convergència que restaura la plenitud en cada mirada.

El vent d'abril balla gràcil i lleuger a través de la meva finestra entreoberta, i el sol d'abril banyant amb llum daurada la petita nena que demana ser emportada.

El sol, amb els seus braços càlids i seductors, dispersa la seva llum en braços dispersos, on les flors floreixen com delicades joyes, penjades com perles en les branques més fines.

Però fins i tot el sol, estimat i adorat, com tots els qui estimem, pot portar la llum a la nostra vida, però al costat també porta la mort.

L'abril desplega les flors que la primavera guarda amb fervor. Abril és el teu aliat, amor, el camí de la pau que s'esvaeix en una dansa festiva, com un adéu efímer.

Ets, de nou, l'abril, amor meu, irradies des del teu ser, una convergència que restaura la plenitud en cada mirada.

El vent d'abril balla gràcil i lleuger a través de la meva finestra entreoberta, i el sol d'abril banyant amb llum daurada la petita nena que demana ser emportada.

El sol, amb els seus braços càlids i seductors, dispersa la seva llum en braços dispersos, on les flors floreixen com delicades joyes, penjades com perles en les branques més fines.

Però fins i tot el sol, estimat i adorat, com tots els qui estimem, pot portar la llum a la nostra vida, però al costat també porta la mort.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

En el Dia Mundial de la Poesia,

el cor s'omple de joiósa al·legria,

mientres la llum dels versos resplendeix en una dansa vermella.

 

És un càntic a la vida, un clam d'amor i de bellesa,

que ens guia en el camí amb una certesa dolça i serena.

 

 

Els mots es transformen en delicats pètals de flors,

que embriaguen l'ànima amb el seu perfum de colors.

 

És la dansa rítmica del llenguatge, una melodia en compàs,

que ens convida a somiar, a créixer, a estimar més i més.

 

 

En cada estrofa, s'amaga un raig de pura veritat,

una llum brillant enmig de la foscor, una dolça llibertat.

 

La poesia és un far que ens guia en la nit més obscura,

una veu càlida que ens acompanya amb amor sense mesura.

 

 

En aquest dia tan especial, celebrem amb joiosa exaltació,

el poder immens dels mots per donar forma a la nostra creació.

 

Que la poesia ens recordi sempre la bellesa d'aquest viatge,

i ens convidi a escriure amb l'ànima i el cor ple de coratge.