dilluns, 11 de desembre de 2017

VAIG VEURE



El vaig veure saltar...
i atrapar els núvols amb tanta força,
que es va quedar dormit

El vaig veure volar...
intentant ser el més veloç.
Però el vent ho va frenar,
just abans de tornar al meu cor.

El vaig veure cridar...
amb la seva veu vella, gairebé cega.
Però el meu nom va quedar mut,
impossible tornar al material...

El vaig veure plorar...
i vaig sortir a xopar-me amb la seva pluja.
Vaig sortir a mirar cara a cara al cel,
a lluitar amb ell...

Però només vaig poder murmurar-li en silenci
...et vull.

dissabte, 9 de desembre de 2017

T’IMAGINO






T'imagino tallant les herbes dels núvols,
incansable com sempre omplint un jardí
de roses vermelles, grogues i blaves.

T'imagino regant les puntes dels estels.
Donant llum a les cantonades de la terra.
Deixant anar els teus somriures entre la boira,
florint en el cor de la morera.

T'imagino perseguint estels fugaços...
com aquella nit d'agost neta i solitària,
tombats al carrer fins que se'ns van tancar els ulls.

T'imagino baixant al mateix infern,
valent com sempre, a veure totes les pel·lícules de por
sense límit... límit de temps

T'imagino bufant al vent, fent figures en els núvols creant
remolins per treure somriures als nens.

T'imagino asseguda en la lluna llegint, tots els llibres del cel.

T'imagino disfressada entre la pluja, crispant, màgica,
omplint d'aigua els racons de la meva ànima.